Dos gegantins volcans competien entre ells per saber qui manava més. Es llençaven l’un a l’altre foc, fum, grans pedres i gasos tòxics. Repartien per tot arreu la seva destrucció. Així va ser fins que l’orgull es va cansar. Debilitats pel conflicte, van pactar la pau. Per salvar la seva vanitat, van perfilar un acord on s’assegurava que cap s’havia rendit. Així tots podien dormir tranquils. Dins del tractat hi havia un apartat que parlava dels éssers humans. Els hi permetien viure al seu voltant sense problemes, però amb la condició que els cuidessin. De fet era com havia sigut sempre. El tractat detallava curosament com havien de ser aquest atencions i deia que els vessants dels volcans havien d’estar desbrossats de males herbes, els arbres podats, els camins perfilats per marges de pedra seca, els llits dels rius i torrents nets de brossa i maleses perquè l’aigua circules i el cim lluent perquè tothom els pogués admirar des de tot arreu. Aleshores se’n van adonar que no hi havia gent. Tots havien mort per la guerra causada pels seus orgulls. Els volcans van viure embrossats, sense camins perfilats, amb els rius i torrents plens de brossa i aigua estancada i el cim tapat per les males herbes que no permetien veure’ls.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: per fer una guerra has d’ignorar que els bons i els dolents no existeixen.