POEMES DE TARDOR. 1 D’OCTUBRE

Avui fa tres anys,  les urnes s’ompliren de vots i de sang catalana.

Els sicaris d’un poder despòtic,

repartiren la por al carrer, amb una violència inaudita i desmesurada.

Atacaren colegis electorals on

es feia una acció totalment pacífica.

Que atacaven realment?

Un dels principis bàsics de la democràcia: VOTAR.

Per què l’estat tenia tanta por

 a que es votes amb llibertat?

Per què va enviar unes forces

per exercir la violència contra pacífics ciutadans catalans?

Que foren tractats quasi com terroristes.

Jo hagués anat a votar, tot i ser un català insular i no poder.

Molts amics i amigues  catalanes, votaren pensant amb mi.

 Em coneixen prou.

Nosaltres ens manifestarem a la plaça de la  Bassa a Manacor en suport i rebuig!

Un dels cartells que més es veia:

“Estic empegueït d’haver d’ésser espanyol/a”

No sé si es pot perdonar, oblidar mai.

Josep Bonnín Segura.  Vilafranca de Bonany.  1 d’octubre de 2020

Feu un comentari