No esperàvem – ja fora pecat mortal d’ingenuïtat – cap manifestació del “camarada” José Borrell (Puebla de Segur, 1947) sobre la transformació o el gir “ a la birmana” de la democraciola DEL REINO DE ESPAÑA. Tampoc, tampoc dels líders nacionalsocialistes, que havien promès passar pàgina i evitar les revenges.
Els silencis eixordadors venen d’Europa, d’aquella Europa que tancava en un primer moment als que fugien de la victòria dels militars feixistes, i que acabaria lliurant-los als nazis que els portarien als camps d’extermini.
Benet XVI en la visiita que feia als camps d’extermini d’Auschwitz i Birkenauun, trencava el silenci , amb un un crit interior adreçat a Déu: Per què, Senyor, vas callar? Per què vas tolerar tot això?
Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (14 de gener de 1892 – Wiesbaden, 6 de març de 1984) es penedia d’haver guardat silenci ;
Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,
Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,
Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,
Quan van venir a buscar als catalanistes
No vaig protestar
Perquè no era catalanista
Quan van venir a buscar als rapers
No vaig protestar
Perquè no era raper
Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.