Hi ha qui trenca la llum
sense cap dret,
incloses les esperances i
pretén malèvol,
fer-ho amb la dignitat.
Botxins insalubres
amb destrals estridents
de despotisme i dolentia.
Dins tot el dolor i
el patiment infame ,
no pogueren, en absolut,
ofegar la tendresa.
La llosa, era prou feixuga.
Temps de foscor espargida
per ferotges ignorants
i amb ànsia de poder:
Discurs de les pistoles.
Generadors de pànic,
cabdills de terror absurd.
Un deute pendent ,
dins del record ,
amb totes les persones malmenades,
torturades, física i mentalment,
i vilment assassinades
que els hi crearen
un infern en vida.
Per sobre les seves barroeries
imperà
la lluita per preservar
la pròpia humanitat i dignitat,
el valor per enfrontar-se
a la segura
mort assassinada,
que assassins uniformats
no foren capaços
d’exhaurir ni aniquilar.
Avui, en plena democràcia
encara ho intenten.
Que pus mai,
es torni a trencar la llum!
Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 30 de novembre de 2022
Dedicada a les actrius d’Iguana Teatre : Marina Nicolau, Irene Soler, i Catalina Agnès Florit i al director Pere Fullana, dins del cicle “TEATRE PER LA MEMÒRIA” i a totes les persones que feren possible l’obre teatral:
“LLUM TRENCADA” amb molt agraïment.