Un grup de gent es va reunir per reflexionar. Una pregunta es va apoderar del grup fins a l’obsessió. El dubte era – quan arribarà el gran canvi? – Per donar-se la importància d’un mestre, en Nicolau cerimoniosament va pronunciar una frase i va dir – el món canviarà el dia que els gegants siguin baixets i els nans alts -. Ningú va entendre res. Li van demanar que s’expliqués millor. En Nicolau no sabia perquè ho havia dit. Malgrat tot es va comprometre a explicar-ho al dia següent. Al dia següent l’aspecte d’en Nicolau era terrible. Estava demacrat i tenia ulleres de pam. No havia dormit en tota la nit buscant una explicació. Va dir – dintre nostre viuen grans obsessions. Si una cosa satisfà al desig, la maximitza i la transforma en un gegant. Si el desig la rebutja, la menysprea fins a convertir-la en un nan. El gran canvi arribarà el dia que el desig sigui substituït pel raonament desapassionat. Notarem el canvi perquè els gegants de les nostres satisfaccions seran més baixets, i els nans dels nostres menyspreus seran més alts -. L’explicació va convenç al grup i en Nicolau va poder dormir per la nit.
Cita de Svileta de Tessàlia: si fóssim capaços d’eliminar totes les exageracions, ens quedaríem sols davant de la veritat.