Com cada any, la tardor es presenta acolorida. Amb el seu xamós cromatisme ens convida a entra en la seva estació. Un espai ple d’espectres tardorals que es dilueixen amb la realitat. Per a la majoria de la gent, la tardor és trista. Tots sabem que ens donarà poca llum, moltes melangies i llargs badalls. Això si, en el seu portell podreu gaudir d’uns colors que acaricien l’ànima i enganyen a l’esperit.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: les melangies són de vida curta i forta presència. Sols cal esperar que torni la primavera.