Passat l’estiu, finiquitada la temporada turística, tornà a donar llendera als ciutadans, no és ben rebut.
Estant a l’hospital de Manacor, pel parer del metge de digestiu, ens hem assabentat que les mascaretes eren recomanables, demà obligatòries.
Estant als centres sanitaris, que és tan desitjable, no ens veurem els somriures.
Em deman, són mesures sanitàries o polítiques?
Experts en salut, durant la cèlebre “pandèmia ” digueren que no servien de res aquestes màscares.
Mentre als centres sanitaris seran obligatòries, al bus o metro, on les persones van com si estassin en una llauna de sardines, no son necessàries.
Sembla que els virus, enfront la gentada, s’acollonen i parteixen escapats per les finestres.
Ja està bé de prendre’ns el pèl.
Per si de cas, ara que s’acosta Sant Antoni, li faré una glosa demanant protecció.
Ell també s’estimava als ases,
trobo que alguns polítics i “experts” del què sigui,
haurien d’anar a beneir-se.
Ells no sé si porten màscares o clucales.
Una mica d’aigua beneïda, els podria ajudar a tindre més clarianes mentals.
Sinó heu fet ni un somriure, podria ser, -no ho dono per cert- per respecte,
que tinguéssiu atrofiat el sentit de l’humor.
Una gran pena, que em doldria molt.
En la vida, és imprescindible.