De tant en tant la premsa es fa ressò de la publicació d’alguna sentència que dona validesa a un testament escrit a mà per una persona. Aquesta forma de disposició testamentària, anomenada testament hològraf, malgrat sigui poc utilitzada, no és excepcional, i sempre ha estat prevista i regulada per la normativa legal. La podem trobar en l’antic Codi de Successions de Catalunya, i en els arts. 431-5.2, i 421-17 del vigent Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions. Per a la seva validesa, cal que estigui escrit i signat de manera autógrafa pel testador, amb indicació del lloc i la data, i, si hi ha paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, cal que siguin salvades amb la signatura. En un termini de quatre anys, des de la mort del testador, s’ha de presentar davant un jutge per acrfeditar-ne l’autenticitat i adverar-lo.
Tenim un exemple de l’arrelament social del testament hològraf en el conjunt d’edificis modernistes de l’Hospital de a Sta. Creu i Sant Pau, que van ser bastits a principis del segle vint complint les disposicions del testament hológraf atorgat pel un banquer català, resident a Paris, anomenat Pau Gil. Quasi en paral•lel al compliment del testament esmentat, entre el Jutjat de Peñafiel i el Tribunal Suprem es lliurava una batalla jurídica sobre la validesa d’un altre testament hològraf que ha passat a tots els manuals de dret civil perque, a primer cop d’ull, sembla mes aviat una ardent carta d’amor, que no pas un testament. I realment és una manifestació d’amor, però no pas la d’un amor ardent i juvenil, sinò la de l’amor ferm, reposat i consolidat, fonamentat en la convivència d’anys, d’il•lusions i de penúries.
Hem refereixo a la sentència del Tribunal Suprem de 8 de juny de 1918, que declarava la validesa d’un testament hològraf que diu així :“Peñafiel, a 24 de octubre de 1915. Pazicos de mi vida, en esta primera carta de novios va mi testamento, todo para ti, todo para que me quieras siempre y no dudes del cariño de tu Matilde (rubricat)”.Algú ens va dir que es tractava d’una carta d’amor entre dos joves nuvis, i també ens deien que, d’aquesta manera, el patrimoni d’una família va passar a uns desconeguts, i així quedava molt arrodonida una explicació sobre la importància d’un testament hològraf. Però un és xafarder de mena, i té una mica de rata de biblioteca, per això no vaig parar fins a trobar el text íntegre de la sentència del Tribunal Suprem entre els llibres vells de la col•lecció de jurisprudència, i heus ací que se n’ha anat per terra la meravellosa història d’amor juvenil viscuda en la immensitat de la plana castellana, però he trobat una història que em sembla encara mes meravellosa (i és que, de vegades, els llibres de text, no diuen tota la veritat), que és, al mateix temps, una lliçó de dret, i un exemple d’amor.
Els protagonistes de la història són Matilde Corcho Arroyo i José Pazos (conegut amb el diminutiu “Pazicos”) Vela Hidalgo. El testament va ser escrit per la Matilde el 24 d’octubre de 1915 al full que va quedar en blanc en la primera carta d’amor que, ella mateixa, va trametre al “Pazicos” quan eren nuvis, el 8 de març de 1873. Per això diu “en esta primera carta de novios”. No és pas que sigui la primera carta entre ells, sino que escriu damunt el paper sobrer de la primera carta.En el moment de redactar el testament havien passat 42 anys. El nuviatge segurament va ser per carta, sense poc contacte visual, aprofitant algún diumenge i les festes dels pobles, en un temps que els camins eren dolents, sense autopistes, ni telèfon, ni internet.Es van casar. No van tenir fills, i quan ja eren grans i la Matilde sentia prop l’aire fred de l’hivern etern (va morir el 8 de febrer de 1916, quatre mesos després de redactar el testament, i també un dia 8, el mateix en que va escriure la primera carta d’amor. Hi ha coincidències que assenyalen les fites mes importants de la vida !!), li va dir al “Pazicos” que l’estimava igual que el primer dia. Hi ho va deixar palès redactant el seu testament damunt de la primera carta d’amor.
Admiro la persevarància en l’amor del Pazicos i de la Matilde al costat del castell de Peñafiel (el nom no fa les coses, però ens les fa entenedores). La seva fidelitat en l’amor s’adiu molt bé amb els defensors de la penya que dono nom del poble. La Matilde va utilitzar la forma més senzilla i directa per atorgar testament. Aquell que durant 42 anys ha guardat les cartes de nuviatge i està segur de l’amor de que té al costat, mai pensa que es poden perdre, i així van superar un dels principals inconvenients del testament hòlograf, atès que es pot perdre amb facilitat.Penso que la carta i el testament van ser escrits en un d’aquells anomenats “papers de carta”, emmarcats en negre, i ratllats horitzontalment, que doblegats per la meitat formaven com una llibre de quatre pàgines, i que fins no fa gaire temps es podien comprar a les llibreries i als estancs. Avui l’hi hem de preguntar al legislador si podem atorgar testament hològraf amb firma electrònica, atès que el paper i la pluma van deixant el seu lloc a l’ordinador i al teclat, i és que el recent llibre quart del Codi Civil català continua parlant d’un text escrit i signat, i no fa cap referència a la electrònica.
Potser d’aquí uns anys, algú comentarà la primera sentència de reconeixent la validesa d’un testament hològraf electrònic.Fins llavors, continuarem emmirallant-nos en la fidelitat de l’amor de la Mailde i el “Pazicos”, que és també una lliçó de dret.
J. Corbella i Duch (Advocat)31/07/09