El 18 de juliol de 1599 el rei Felip III atorgava el títol de Comte de Guimerà a Gaspar Galceran de Castro de Aragón y de Pinós, també anomenat, abreujadament, Gaspar Galceran de Castro y Pinós (en algun moment, reclamant altres títols nobiliaris, fa servir el nom de Gaspar Galceran de Gurrea Aragón de Castro y Pinós, també els de Gaspar Galceran de Pinós So Castro y Aragón), que fins llavors ostentava el títol de baró de Guimerà, i de vescomte d’Èvol, com a successor del seu germà Pere, que va morir sense descendència al mateix castell de Guimerà, el 14 d’octubre de 1591.
El 7 de novembre de 1594 havia pres possessió de la baronia, de la vila i del castell de Guimerà.
Gaspar Galceran de Castro havia nascut, casualment, a Barcelona el 15 de novembre de 1584. Per tant, va obtenir el títol de comte de Guimerà als 15 anys, pel mèrits contrets pels seu pare i els seus il·lustres avantpassats, segons diu el decret de concessió de la dignitat.
Va casar amb Isabel Inés Agnès d’Erill i de Sentmenat, a Saragossa, havent atorgat capítols matrimonials el 3 de juny 1604. D’aquest matrimoni nasqué un fill, anomenat Lupercio Fernando, el 3 de novembre de 1604, que moria 22 mesos després, quedant així sense descendència.
El comte de Guimerà va tenir un fill de relacions extra matrimonials, anomenat Esteve Galceran de Pinós y Castro.
El 19 de març de 1608 manava capbrevar els llocs del seu comtat.
El comte sempre va tenir el domicili a Saragossa, residint en unes cases comprades al cosso, que va arregla convertint-les en un palau, on moria el 13 de juliol de 1638, poc abans de complir 54 anys.
Sense descendència matrimonial en el seu testament nomena com a successora la seva cosina, Francisca de Pinós Fenollet, vídua del duc d’Híjar, a la que també dona la meitat de la important biblioteca que havia format. I és així com el títol de compte de Guimerà passa a la casa d’Híjar.
Sempre he tingut en bona consideració a Gaspar Galceran de Castro, primer compte de Guimerà, tant per les seves qualitats d’erudit, col·leccionista, antiquari, historiador, i, en definitiva, d’home del renaixement, com pel fet de identificar-se com a comte de Guimerà, lo meu poble, quan podia optar per molts dels altres títols que posseïa.
Les inquietuds intel·lectuals del comte el porten a impulsar la creació d’una Acadèmia literària a l’estil de les acadèmies ludico-culturals sorgides a Itàlia a partir del segle XV, que reunien homes de lletres per parlar de literatura, llegir els poemes escrits pels seus membres, escoltar música, cantar, i parlar sobre els mes diversos temes.
Diguem que tenien una finalitat lúdica, en tant s’organitzaven com una diversió per a passar el temps, i al mateix cultivar l’esperit, ampliar el coneixement i, aprendre uns amb altres, de tal manera que tots els membres eren professors i alumnes a la vegada.
Acostumaven a reunir-se en el domicili d’aquell que exercia el càrrec de president, que era rotatiu, i s’encarregava d’assenyalar els temes objecte de debat i d’encarregar-ne l’estudi, i posterior exposició als membres de l’Acadèmia.
Es parlava i debatia sobre els temes mes diversos: filosofia, teologia, poesia, literatura. Algun president havia organitzat una mena de jocs florals demanant la presentació de poesies amoroses dedicades a una dama.
Aquestes acadèmies s’estructuraven de forma senzilla, amb un president, un secretari, que aixecava acta de cada sessió, un fiscal, que s’encarregava de fer complir les penes i sancions que s’imposaven als membres que cometien alguna infracció, normalment, per no presentar el treballs assignats, o per no assistir a les reunions, que eren obligatòries, i un porter, que presentava les peticions d’ingrés i s’ocupava de mantenir l’ordre a la sala de reunions.
Els membres de l’Acadèmia usaven un pseudònim o sobre nom, amb referències literàries i/o mitològiques, o que feia referència a la seva activitat professional. A les reunions o sessions de l’Acadèmia s’hi permetia l’assistència de familiars i amics.
El comte de Guimerà, que és una persona molt activa, aficionat a la història, l’arqueologia i la numismàtica, un gran erudit amb inquietuds literàries, fou el promotor de l’anomenada Acadèmia “Pítima contra la Ociosidad”, fundada, formalment, el 9 de juny de 1608 per la seva esposa (Isabel Agnès d’Erill), i la seva sogra (Cecilia de Sentmenat), i de que formava part des del primer moment amb el nom de “Galcerio” o “Galcerius”.
Deixant a part altres significats, en aquell temps una “Pítima” era un remei, un pegat o cataplasma aplicat sobre el cor per curar la melangia. Així doncs, amb el nom de “Pítima contra la ociositat” el compte de Guimerà, amb la seva família, proposaven als amics i coneguts amb qui compartien els dies d’estiueig a Fréscano (Saragossa) ocupar les llargues tardes d’estiu amb un entreteniment divertit i culte, a la vegada, ocupant el temps en activitats profitoses, parlant de matèries relacionades amb la professió de cadascú, sobre qüestions religioses, històries, jurídiques, mitològiques, o recitant versos.
L’Acadèmia es regia segons els Estatuts aprovats que, juntament amb algunes de les actes de les reunions celebrades, es conserven en la caixa núm. 9396 de la Biblioteca Nacional de Madrid, integrats per 63 articles, on es regulen els càrrecs de Promovedor (nom amb el que se identifica al president, per a reforçar el caràcter igualitari dels membres, evitant assenyalar-ne un per damunt de tots), de Secretari, de Porter, que té al seu càrrec rebre i presentar les peticions d’ingrés), i, de Censor, que registre les faltes i controla el compliment de les sancions imposades, les quals no podran ser mai superiors a cinc escuts.
Els membres de l’Acadèmia tenen l’obligació d’assistir a les reunions, i si falten a mes de tres poden ser expulsats. Ha de seguir atentament les exposicions que es facin, evitar la sàtira i aixecar murmuracions en els seus treballs, amb quina finalitat consultaran prèviament amb el president els papers que vulguin llegir.
Disposen que les reunions se celebraran cada dia a les dues de la tarda, i que el membres es tractaran entre ells amb el nom de “fratres amantissimi”.
Malgrat la minuciositat dels Estatuts, i la seva vocació de permanència en el temps, als arxius de la Biblioteca Nacional només consten les actes de les reunions celebrades de juny a setembre de 1608, cosa que posa en dubte la seva continuïtat en els anys posteriors.
Es molt interessant l’art. 26 dels estatuts de la “Pítima”, disposant que: “Es condición que, no derogando la ley de que en la Academia se hable castellano o latín, se da facultat á que se traigan papeles en catalán, en verso o en prosa, pues los que en esta Academia concurren, algunos dellos lo son”
Es obligat assenyalar la singularitat del contingut de l’art. 26 dels Estatuts de l’Acadèmia que, admetent el plurilingüisme en els treballs que es presentaven a les seves reunions, ens mostra la vinculació del compte amb Guimerà i amb Catalunya, i de respecte per l’idioma propi dels catalans.
També palesa la mobilitat territorial de la noblesa i de les classes dirigents, amb possessions en diversos indrets. El compte naix a Barcelona, es casa amb una senyora de la noblesa catalana, també nascuda a Barcelona, i estableixen la residència a Saragossa, des d’on controla llurs dominis i possessions mitjançant apoderats o procuradors, i amb alguna visita personal, que normalment estan al seu costat, alguns dels quals han vingut de Catalunya i parlen català.
L’Acadèmia Pítima també es distingeix pel protagonisme que hi té la dona en la seva constitució i funcionament, atès que son l’esposa i la sogra del compte les que presenten els Estatuts, i consta que assistien a les reunions.
El nom donat a l’Acadèmia és una invitació als seus membres, amics i coneguts del compte de Guimerà, a ocupar el temps en coses profitoses, treballant sempre per ampliar el coneixement evitant la inactivitat, i que la inacció, la persa i la mandra que s’apoderen de l’ambient en les tardes d’estiu, obrin el camí del vici i portin tota mena de mals.
Per tot això, i pensant amb les tardes d’estiu, crec que avui estaria be recuperar els Estatuts de l’Acadèmia “Pítima contra la ociositat”, atès que son perfectament vàlids i operatius, i, des de Guimerà, recordant el llegat del primer compte, obrir les portes a tots aquells que puguin aportar llurs coneixements científics, literaris i humanistes que ens puguin ajudar a sortir de la ignorància, mentre fugim de l’ociositat.
Algú s’hi vol apuntar ???
Corbella i Duch –Advocat-
19/gener/2022