Ha calgut esperar gairebé trenta anys per a posar-nos a nivell europeu en la protecció dels animals de companyia, però després d’aquesta llarga espera el BOE del dimecres 11 d’octubre de 2017, publica la ratificació d’Espanya del Conveni Europeu sobre protecció dels animals de companyia signat a Estrasburg el 13 de novembre de 1987.
Segurament ningú ens explicarà el perquè, en el seu moment, Espanya no va tenir cap participació en la redacció d’aquest conveni, ni tampoc ens dirà ningú perquè el Govern de l’Estat va esperar fins l’octubre de 2015 per adherir-se al seu contingut i signar-lo, però, malauradament, de la mes simple i senzilla mirada del calendari podem deduir fàcilment la poca, algú potser dirà, nul·la, sensibilitat dels nostres governants vers els animals de companyia, malgrat molts d’ells durant aquests llargs 30 anys els hem vist fotografiats, a tort i a dret, acompanyats d’animals d’espècies diferents.
Aquest llarg període temps que hi ha entre la promulgació del conveni europeu i la ratificació d’Espanya ens palesa, sens dubte, un canvi en la consideració, l’apreci i la sensibilitat que, la societat en general, té respecte dels animals
Amb el Conveni esmentat tenim una norma per a tot el territori europeu que harmonitza les disposicions sobre protecció dels animals de companyia en l’àmbit del Consell d’Europa (que inclou un nombre total de 48 Estats), i que una vegada incorporada a l’ordenament jurídic intern, serà vigent a Espanya a partir de l’u de febrer de 2018.
Malgrat que després de 30 anys no puguem qualificar pas de novedòs el seu contingut, ates que caldrà aplicar-la properament, crec que val la pena de comentar les disposicions mes importants, que, en qualsevol cas, assenyalen un mínim de protecció per als animals a que es refereix.
En primer lloc, es defineix animal de companyia com aquell destinat a ser tingut per l’home, generalment en el mateix habitatge, per a que li serveixi com a companyia i esbarjo.
Els animals venturers (“vagabundo”) son definits com aquells que no tenen cap habitatge o estan lluny del que ho és del seu propietari o guardià, o bé, aquells que no estiguin sota el seu control o vigilància directa.
Es prohibeix expressament causar innecessàriament dolor, patiment o angoixa a un animal de companyia, i també abandonar-lo.
Qui tingui animals de companyia està obligat a procurar-ne la salut i el benestar, com també a donar-li un allotjament i les atencions que s’adiguin amb llurs necessitats etològiques d’acord amb la raça i l’espècie. A donar-li alimentació suficient i aigua, així com facilitar que faci l’exercici necessari.
Cap animal de companyia podrà ser ensinistrat de manera que es perjudiqui la seva salut i benestar, i mai ha de ser obligat a superar les pròpies forces o capacitat naturals, ni provocar-li lesions, patiments i/o angoixes innecessàries.
Prohibeix l’ús d’animals de companyia en publicitat, espectacles, mostres o concursos si, prèviament, no s’han establert les condicions necessàries per a salvaguardar-ne la salut i benestar. Així mateix prohibeix que els siguin aplicades substàncies o productes per a modificar-ne el nivell normal de rendiment.
No es permet vendre o donar animals de companyia a menors de 16 anys sense consentiment exprés de llurs pares o tutors.
Prohibeix expressament intervencions quirúrgiques amb la finalitat de modificar-ne l’aparença, o que no tinguin finalitats curatives. Especialment, que els sigui tallada la cua, les orelles, les cordes vocals, les ungles i les dents.
Només el veterinari, i aplicant criteris mèdics, podrà practicar les intervencions que siguin necessàries.
El veterinari també és l’únic professional que sacrificar l’animal, llevat de situacions d’urgència, aplicant una metodologia que comporti la immediata pèrdua de coneixement i la mort de manera certa.
Ex prohibeix expressament la mort per electrocució, asfixia, ofegament o enverinament sense dosificació i control.
Preveu l’aplicació de mesures de control d’animal perduts i sense amo, així com el desenvolupament de programes d’informació i educació adreçats a persones i societats relacionades amb la criança, tinença i comerç d’animals de companyia.
Finalment, cal assenyalar que entre les reserves (o limitacions a l’aplicació del conveni) que han presentat els diferents Estats que l’han signat, una majoria defuig aplicar la disposició que prohibeix tallar la cua dels animals, entre els quals, i no sense sorpresa, hi trobem Alemanya, Dinamarca, França, Portugal i la República Checa, que sempre hem tingut com societats avançades i progressistes.
Tot i així, no hi ha cap dubte de que, en un temps on s’ha incrementat exponencialment la presència d’animals de companyia, el Conveni és un pas important en el millorament de les seves condicions de vida, com a manifestació de respecte i de la sensibilitat social.
j. corbella i duch
advocat
12/desembre/2017