POEMES ARRAN DEL CAMI

Diumenge a la tarda, a Guimerà, i el sol no te cap pressa per amagar-se en les llunyanes terres de ponent. Però no podem estar tot el dia a casa, i sortim carretera avall, tornant pel que sempre havia estat el camí dels Diumenges, i que ara porta el nom de Raval de la Salut, potser per a deixar clar a tot hom que, passejar, i si pot ser en companyia, és una de les millors maneres de fer salut.

No entrarem ara en una estèril discussió sobre si el nom es “diumenges”, amb referència al dia de la setmana, o “domenges”, com a derivat de dominus-domine, i, en referència als senyors, als que, molt temps enrere, eren els amos del territori. Ni a considerar si el nom es només una forma vocal, una manera de parlar, de la gent d’aquest poble.

I dic que no entraré en aquestes consideracions perque avui m’he posat davant l’ordinador impressionat per la contemplació d’un conjunt de folis amb poesies penjats d’unes tanques al costat del camí, i prop de les escoles, envoltats de cintes de colors que el vent ondula suaument, i acompanyat de codis QR que ens ofereixen veus de nois i noies recitant poemes, palesant així una feina feta amb serietat i il·lusió.

La troballa es un motiu d’alegria, i hom pensa que s’ha de disculpar per no haver-la descobert abans, atès que, segurament, l’exposició de poemes al vent i a la vista de tots els que transiten pel camí, és el resultat de la celebració del dia de la poesia que es commemora el 21 de març, coincidint amb el començament de la primavera.

Apunto els títols dels poemes, tots ells alegres i de lectura fàcil, que es transcriuen amb indicació del seu autor/a: Brins d’herba; El silenci (de Miquel Desclot); Rata d’escala (del mateix autor); Follet; A la nit; L’Ànec i l’Oca; La gallina eixerida (de Joana Raspall); El Cuquet (de la mateixa autora); Paraules al vent (també de Joana Raspall); Cuca de llum (de Mercè Rodoreda); L’Alzina i el Roure (de Nuria Albó); Avui les fades i les bruixes s’estimen (de Maria Mercè Marsal); Els grills (d’Enric Larreula); Grill (Nuria Albó); On és el vent ??? (de la mateixa autora); Fulles seques; Els ocells, i, La fulla.

S’inclouen també poemes visuals, amb cal·ligrames que representen un hipopòtam, un ocell, o un cargol.

Ben segur que tenim a la vista el resultat d’una activitat escolar, o be d’un lleure formatiu seguit pels mes joves del poble. Llegeixo els texts, escolto els àudios, i m’entretinc especialment en la lectura de dos poemes. Primer, amb que ens parla d’un xerraire gat de cua blanca, procedent d’una cantarella anglesa, traduïda per Marià Manent, i que diu així:

Gat de cua blanca / No em diràs d’on vens ? / Ara vinc de Londres, del palau del Rei / Gat de cua blanca: que hi has vits allí ? / A sota la cadira, només un ratolí.

L’altre és el poema de Nadal escrit per Mn. Ramon Muntanyola, que havia estat vicari a Guimerà, i que porta per títol “Muntanyes de suro”. Amb gran senzillesa, i seguin un ritme fàcil que traspua fervor religiós, ens atansa a Nadal, dient: “Jo tinc un pessebre de suro i cartró, d’arena i de molsa, de boixos i arboç, d’estrelles pintades, …..”

Ha estat una troballa impensada, gratificant, d’aquelles que obren el cor i t’omplen la cara d’aire fresc, com el d’aquest cap vespre, després de tardes de núvols i pluja que no han pogut reviure el Corb.

Però aquestes poesies arran del camí ens mantenen en l’esperança de les noves generacions que, sens dubte, sabran construir un mon millor.

A la nit, mentre contemplava la calma des del mirador de casa, m’ha semblat que l’interès per l’exposició anava mes enllà, i he vist que la lluna nova, que aquests dies s’aixeca damunt de Passanant, parava un moment el seu caminar i llegia atentament el poemes posats arran del camí.

j. corbella i duch

advocat

05/juny/2023

 

Comparteix la publicació:

EL LLIBRE DEL BACALLÀ

Aquest senzill i al mateix temps omnicomprensiu títol és el del llibre que dijous passat presentava la seva autora, Fina Comas, a la llibreria Caselles, acompanyada pel Dr. Àngel Pedra, president de la Societat Cultural i Gastronòmica dels Amics del Bacallà de Lleida.

Hi vaig assistir amb una doble motivació. Per una banda, com a membre de la Societat Gastronòmica, i, per una altra, per afinitat amb l’autora de l’obra, advocada de professió.

No vaig quedar pas defraudat. Fina Comas va començar amb un bloc dedicat a la cuina. A partir d’aquí, ha ampliat coneixements assistint a cursos i jornades i viatjant a diferents llocs per conèixer les especialitats locals. L’obra, d’unes 200 pàgines, no és pas un simple recull de receptes de cuina amb el bacallà  com a protagonista, ja que té una extensa primera part dedicada a explicar l’etimologia del bacallà, la història de la pesca, les diferents formes de conservació i els camins que  ha seguit per arribar fins a les ribes del Mediterrani, dedicant unes pàgines per recordar-nos com i quan va entrar a Catalunya, que ho situa cap al 1574, quan es bescanvia per aiguardent amb comerciants anglesos i holandesos. Inclou unes pàgines dedicades a l’ofici de bacallaner, que les presses i la producción industrial i en massa dels nostres temps semblen portar a la desaparició per falta de relleu professional. I, parlant de bacallaners, explica el significat de l’expressió “tallar el bacallà”, tan lligada a l’ofici i a les funcions desenvolupades pels priors dels convents. En l’àmbit dels professionals del bacallà, explica gràficament els noms de les parts que s’aprofiten del bacallà i els passos que cal seguir per dessalar-lo.

La segona part, dedicada a les receptes, inclou diferents apartats que contemplen les variades possibilitats culinàries del producte, des dels aperitius passant per diverses combinacions i fins als plats en què és l’únic i suprem protagonista. Acaba amb una recepta de fra Sever d’Olot, monjo caputxí i autor del Llibre de l’art de cuinar, una edició manuscrita del 1787 avui recuperada gràcies a la dedicació d’un altre caputxí, fra Valentí Serra. El llibre que ens ofereix Fina Comas està escrit en un estil clar i directe que en facilita molt la lectura i inclou fotografies, fetes per la mateixa autora, de tots els plats que proposa i de la informació relacionada amb la pesca, la conservació i la venda del bacallà.

Estic segur que, per la qualitat del seu contingut, serà una obra de referència als prestatges de la cuina d’aquells que se senten especialment complaguts degustant un plat de bacallà.

Josep Corbella i Duch
Advocat

Comparteix la publicació: