No podem acabar l’any 2014 sense fer un esment a la figura del general Joan Prim i Prats, de qui enguany es commemora el bicentenari del seu naixement a la ciutat de Reus.
En aquest record hi té molt a veure la trobada casual amb una magnifica imatge del General Prim que vaig tenir en el darrer agost, durant un viatge familiar a Paris, mentre tafanejava pel Museu d’Orsay, perdut entre escultures de diverses èpoques i procedències, i pintures impressionistes, quan de sobte, sense buscar-ho, en una sala lateral se’m presenta un quadre de grans dimensions amb la imatge d’un militar a cavall, que per la seva grandiositat i força expressiva, em captiva, i m’atura bocabadat.
A primer cop d’ull em sembla que és la figura del general Prim. Em poso les ulleres i m’atanso per a llegir la nota que informa sobre el quadre i el seu autor. I, si, si, és el general Prim, un oli sobre tela pintat per Henri Regnault (1843-1868), que li va posar per títol “Juan Prim, 8 octubre 1868”.
Una petita nota explicativa, diu (traducció lliure del francès), “arribada del General Prim (1814-1870) a cavall davant de Madrid al capdavant dels aixecats en la revolució espanyola de 1868”.
El quadre, d’uns tres metres d’alçada, representa el general muntat en un cavall negre, de llarga cua, que té les quatre potes a terra, amb el cap i el coll replegats i continguts per la tensió de les brides que Prim subjecta amb fermesa, llueix cua i crina llargues i poblades, que transmeten un punt de força salvatge. Prim vesteix de negre. De l’uniforme militar en ressalten les punyetes daurades, com també els guarniments de l’animal, del mateix color. Cavall i cavaller se’ls veu situats damunt d’un turó rodejats per soldats, banderes i gent del poble que, en un plànol inferior, l’aclamen i l’admiren. Des del punt mes alt del quadre, Prim mirant complagut al seu voltant.
El quadre és, senzillament, impressionant. Les vigoroses pinzellades del seu autor ens donen la imatge fidel d’un home valerós i vencedor, segur de si mateix, que marca el camí del poble que l’aclama i el segueix complagut.
Mentre l’he contemplat, anant i venint al seu voltant, he sentit la secreta satisfacció de compartir alguna cosa amb el personatge.
Buscant a internet he trobat una fotografia del quadre, que adjunto.
Joan Prim i Prats, fill d’un notari de Reus que va participar en activament en la Guerra de la Independència, i posteriorment, en les milícies que recolzaven la reina regent combatent les forces carlines, no era pas un militar de carrera. De ben jove es va incorporar com a soldat en la companyia que comandava el seu pare, on va començar la vida militar lluitant contra les partides carlines que actuaven al Camp de Tarragona, demostrant en tot moment un valor superior al comú, cosa que li va valdre el respecte i l’estima de la tropa, per una banda, i repetits ascensos per accions de guerra, fins a obtenir el grau de coronel i la creu llorejada de Sant Ferran en acabar la primera Guerra Carlina.
El 1838 participa en la represa de Solsona, que havia caigut en mans de la partida de mossèn Benet Tristany, i, posteriorment, va intervenir en la batalla d’Ager.
Son conegudes les seves accions a la Guerra d’Àfrica, al capdavant del cos de voluntaris catalans que hi van acudir atrets pel seu valor i prestigi, a partir de les quals va ser tingut com l’heroi de Castillejos, essent recompensat per la reina amb el títol de marquès de los Castillejos, amb grandesa d’Espanya.
Fou nomenat capità general de Puerto Rico, i, anys, després va participar en una expedició militar a Mèxic uns temps de convulsions internes, durant els quals les potències europees intentaven introduir en el país la monarquia representada pel príncep Maximilià d’Austria.
Quan va acabar aquesta missió, se’n va als Estats Units, on visita diverses instal·lacions militars i s’entrevista amb el president Lincoln.
Casat a Paris amb Francisca Agüero González, filla d’un banquer mexicà, va tenir dos fills.
Va ser elegit tres vegades diputat a Corts. La seva vida política, desenvolupada en la orbita del partit progressista (lliberal), va ser intensa, i, en alguns aspectes, erràtica, orientada sempre cap a la modernització del país i de les institucions, i assumint, en diferents moments, el paper de defensor dels interessos de Catalunya dintre de l’Estat.
Participa en la Revolució de 1968, que expulsa la monarquia borbònica, i l’any següent és nomenat President del Consell de Ministres, des d’on gestiona la introducció d’una nova monarquia, i el 27 de desembre de 1870, en sortir de les Corts, després d’obtenir una votació favorable per a la coronació d’Amadeu de Savoia com a rei d’Espanya, va ser tirotejat quan transitava pel carrer del Turco, de Madrid, dintre d’una berlina tirada per cavalla. Va morir a causa de la infecció de les ferides (cosa amb la qual no tot hom hi està d’acord) el 30 de desembre de 1870, a l’edat de 56 anys.
El general Prim és una figura atractiva per les accions desenvolupades al llarg de la seva vida, tant en l’àmbit estrictament militar, com en el civil i polític, i, especialment, per les circumstàncies de la seva mort, l’autoria de la qual mai ha estat aclarida, malgrat els diferents estudis que s’han fet, inclosos els derivats de la recent exhumació del cadàver, que descansa en el cementiri de Reus.
En el general Prim tenim un català que, sense perdre mai els orígens i la vinculació al país, arribà fins a la presidència del Consell de Ministre d’Espanya portant un pla regeneracionista que va ser tallat de soca arrel amb el seu assassinat. Avui, però, no ens podem aturar pensant en allò que podia haver estat i no sigut. La vida ens demana accions en cada moment segons les circumstàncies, i en això, podem seguir l’exemple del General Prim.
J. Corbella i Duch (advocat)
30/desembre/2014