Hem passat el darrer full d’un any especialment dedicat al record dels compositors Giuseppe Verdi i Richard Wagner amb motiu del dos cents aniversari del naixement d’ambdós, i al que també s’hi ha afegit el centenari del naixement del britànic Benjamin Britten. No ha estat pas un any immersos en un mar de músiques, però Deu n’hi do, i aquells que han tingut interès ho han pogut celebrar.
Parlant d’aniversaris i de Verdi, cal dir que en el mateix 2013 s’ha complert també el bicentenari del naixement del poeta i dramaturg espanyol, de Chiclana de la Frontera, Antonio García Gutierrez, autor, entre altres drames romàntics, de les titulades “El Trovador” i “Simón Bocanegra”, que, posteriorment, van ser musicades en format d’òpera per Giuseppe Verdi. Penso que la brillantor de la música de Verdi ha tapat una mica la figura del Sr. García Gutiérrez en el seu bicentenari, però és de justícia fer-ne un record perquè no hi ha dubte que, gràcies al contingut argumental i la força dels personatges dels seus drames, les obres traspassaren fronteres, i arribant a la plana del Po, despertaren l’interès i l’enginy del músic italià. Per a dir-ho ras i curt, sense “El trobador” de García Gutiérrez, avui no tindríem “Il Trovatore” de Giuseppe Verdi. I, casualitats de la vida, ambdós autors van néixer el mateix any.
Per altra banda, en un àmbit mes casolà., hem tingut el centenari de Salvador Espriu, del qual els mitjans de comunicació n’han fet un seguiment continuat i sostingut, impulsat per actes puntuals en diverses viles i ciutats, entre els que podem posar com exemple l’organitzat pel Sicoris la primera quinzena de novembre a l’Auditori de Lleida, presentat sota el rètol d’“El laberint del poeta”.
I ara, davant nostre tenim un any en el que també hi trobarem diversos aniversaris, d’aquests que podem considerar com a “rodons” als que caldrà fer atenció. I és que vivim en el pòsit i el record dels fets que s’han succeït en anys anteriors, de les actuacions individuals i col·lectives, properes, o potser llunyanes, però que, sumades, han conformat la societat que tenim i allò que som.
Ben segur que durant aquest 2014 que comencem s’imposarà per damunt de tot el centenari de la Primera Guerra Mundial, també coneguda com la Gran Guerra, de la que Espanya va quedar al marge (ben be al marge potser no, perquè la no bel·ligerància, sumada al proteccionisme aranzelari, va donar la oportunitat de fer negoci als fabricants de teixits que servien per a confeccionar uniformes i mortalles destinats als soldats).
La Gran Guerra, que marca el declivi de l’hegemonia d’Europa, és molt present encara en els territoris que la van patir. Només cal que us doneu un tom per qualsevol poble de França i veureu les plaques i monuments que la recorden. Segurament és l’exemple mes clar de misèria i destrucció, d’aniquilació psíquica i física de l’home, fins al punt de que molts cadàvers de combatents quedaven destrossats i esmicolats, i era impossible el seu reconeixement.
La Gran Guerra ha estat la base per a la producció de pel·lícules memorables com “Johnny cogió su fusil”, “Senderos de gloria” i “Feliz Navidad”. Aquest aniversari serà una bona excusa per a tornar-les a veure.
Però es veu que ens costa aprendre sobre els greus efectes negatius de la guerra, de qualsevol guerra, que es manté viva prop nostre, mentre sostenim una carrera armamentística sense fi.
Al 2014 es compliran 200 anys de la firma del Tractat de Fontainebleau en virtut del qual Napoleó, després de reconèixer la seva derrota, acceptava l’exili a l’Illa d’Elba. Era el final d’altres guerres anteriors impulsades per la singular personalitat de Napoleó que, en un exercici contradictori, escapava, al mateix temps per Europa, la guerra i la destrucció i les idees de llibertat, igualtat i fraternitat de la Il·lustració.
Lligat a les guerres, i al liberalisme, naixia a Reus, fa 200 anys, Joan Prim i Prats, general que guanyà la glòria militar al Nord d’Àfrica..
En l’àmbit cultural recordarem els 400 anys de la mort a Toledo el pintor anomenat “El Greco”, i els centenari dels naixements del poeta Frederic Mistral, de l’escriptora Marguerit Duras, i del nostre mes proper Martí de Riquer (Lleida té un petit carrer en record de la seva família), traspassat aquest 2013.
I així, sense voler, hem fet un repàs de fets i de gent del passat que son propers, però encara que no ho cregueu, m’he posat davant el teclat per explicar que m’han convidat anar a la matança de dos porcs aquest cap de setmana, i aquesta senzilla invitació ha despertat els records d’infantesa, quan per aquest motiu, a casa, a cala padrina o a casa de la tia, de petits, ho vivíem com una festa, jugant a pilota amb la bufeta del porcs, punxant les botifarres que es coïen bullint en una caldera d’aram, ajudant a fer el mondongo …… Tots son records. Perdoneu, d’una cosa he anat a una altra, i al cap de vall m’he quedat sense paper.
J. Corbella i Duch
Advocat, 02/01/14