Les noves tecnologies han portat també noves i diferents formes de llenguatge, i de comunicació. L’altre dia, un amic aficionat als escacs, em comentava que ara juga partides per internet, i que alguns competidors s’identifiquen amb noms d’animals o de coses, diu que així és més fàcil.
Posats dintre de la xarxa electrònica, ens ha calgut trobar un nom curt, fàcil i evocador, relligat amb la inevitable @ a l’hora d’identificar-nos i tenir una adreça electrònica.
Tot això és conseqüència del progrés i la modernitat; però posats a pensar en mig de la calma d’un diumenge a la tarda, em sembla que la majoria ens podem identificar amb el nom que sempre ha estat de la nostra família, o del nostre llinatge, tal com era costum entre els romans. Un nom generalment lligat a la terra, als oficis, als costums; curt i senzill, que és expressió de la cultura popular. Son noms propers, fàcils de pronunciar i de recordar, i crec que no ens cal anar mes lluny, ni portar locucions d’altres indrets, i d’altres idiomes.
A tots els pobles la gent es coneix pel nom de la casa, que no és ni un mal nom, ni un renom. La seva permanència en temps fa que un se’n senti orgullós de ser de tal o qual casa, perquè, al cap i a la fi, és un signe d’identitat i de cohesió familiar, i això explica que d’un temps cap aquí moltes cases de poble hagin incorporat a la façana una rajola amb el nom del seu llinatge, que és el de “la casa”, i que gent vinguda de les ciutats, quan tenen una casa al poble com a segona residència, s’identifiquin amb el nom d’aquesta.
Sense anar mes lluny, a Guimerà, el meu poble, fent una mirada ràpida a les cases que esglaonadament miren el sol sota la torre del castell, trobem noms plens de significat, que, també ràpidament, i demanant perdó tant als qui esmento -per la gosadia-, com als qui no cito -per l’oblit-, podem catalogar en els següents grups:
– Les que fan referència a professions i oficis : ca l’Adroguer, cal Moliné, cal Corretger, cal Sabater, cal Sabateret, cal Ganader, cal Fuster, ca la Modisteta, cal Carreter (quan es va tancar la casa, no es van fer mes carros), cal Xollador, cal Farré Nou, cal Ventura el Manescal (els que vaig conèixer, no curaven animals, eren ferrers), cal Bover (es pot referir tant a qui cuida els bous, com al masover d’una finca del mateix nom, o a un ermità de la Bovera), ca l’Aiguadè (que també pot fer referència al costum de veure aigua, i no tastar mai el vi), cal Caminer.- Les que porten noms de persona : cal Jan, cal Mus, ca la Paula, cal Manel, cal Milio, ca la Bepa, cal Teodoro, ca la Milia, cal Baldomero, cal Biel, cal Jeroni, ca la Bepeta, ca la Manela, cal Sebastianet, cal Tòfol, cal Caterineta, ca la Doreta, ca la Felici, ca la Maria Àngela, ca la Carme, ca l’Armengol, cal Batiste, cal Marquet, ca la Josepa, cal Joan del Rosa, ca l’Agnés, cal Sebastià el Llort, ca la Pascola
Hi trobem molts noms de dona, la qual cosa fa pensar que no sempre han manat els homes, o que som en terra de pubilles. Ho deixarem per a l’estudi dels sociòlegs.
– Les que porten noms d’animal : ca la Garsa, cal Cargol, cal Gaig, ca l’Ull de Bou, cal Pollina, cal Colom.- Les que fan referència a l’aspecte físic, o bé a qualitats de les persones : cal Sec, cal Cego, ca la Bepa Muda, cal Sord, cal Bessó, cal Petit, ca la Rossa, cal Enrogallat, cal Rosset, cal Tieso, cal Blanc, cal Negre, cal Ros, cal Pelat, cal Primo, cal Llort. Cal Cornet, cal Moretes, ca la Mora, cal Pintxo, cal Xollat, cal Menut, cal Pessetes- Les que porten noms de flors o de plantes diverses : cal Faig, cal Magrana, cal Rosa, cal Florensa.- Noms que indiquen procedència geogràfica, o situació : cal Francès, cal Navarro, cal Binefa, cal Castell, cal Ferran, ca la Bovera, cal Cadena (pel molí de la Cadena).
L’ermita de la mare de Deu de la Bovera, que fins els anys seixanta ha estat guardada per una família, ha donat nom a diferents cases i llinatges, com ara a ca l’Ermità, ca la Maria l’Ermità, ca la Bovera.
– Noms relacionats amb estris diversos : ca l’Aixol, cal Jou, ca la Vela, cal Roca.
Tal com va dir el poeta, qui perd els orígens perd la identitat. I avui les noves tecnologies ens donen bons arguments per a mantenir viu i proclamar arreu els nostres particulars orígens. Només cal que ens identifiquem a “la xarxa” amb el nom de casa nostra.
J. Corbella i Duch, de cal Cervera, per servir-vos.
(publicat en el diari “Segre”, de 05/08/2000, revisat i corregit, el 30/03/10)