Josep Robrenyo i Tort (Barcelona 1780 – Mar de les Antilles 1838).
Prolífic autor teatral amb un gran nombre de sainets costumistes, politics i patriòtics. Home partidari de la causa liberal i molt popular en la seva època.
El Padre Carnot en Guimerà fou un sainet polític escrit el 1835.
Diverses publicacions de l’obra:
1835 Impremta Benito Espona. Barcelona
1842 Tarragona 29 d’octubre. Edició consultable a la Biblioteca de Catalunya
1855 Jose Robreño. Obras poéticas. Barcelona
2004 Josep Robrenyo. Teatre català II. Arola editors. Tarragona
A la primera pàgina de l’obra ja se’ns fa un apunt de situació: “El teatro representa el interior de un castillo antiguo”
Dins el llibre “El camí de les tenebres. El coronel Niubó i la primera
guerra carlina” de Felip Gallart i Vicent Lladonosa, dits autors ens parlen de Robrenyo i el seu sainet en aquests termes:
“El Padre Carnot en Guimerà, és una obra clarament panfletària de propaganda liberal i anticarlina. Es tractava d’agafar un episodi concret, en aquest cas el setge de Guimerà i ridiculitzar els carlins sense miraments. L’obra es desenvolupa dins el castell de Guimerà el 19 de setembre de 1835 en ple bombardeig de les forces del coronel Niubó. Dels afusellats salvatgement a l’obra de teatre no se’n consignava ni una paraula”.
Estrenada amb gran èxit al Teatre de la Santa Creu de Barcelona els 14 i 18 d’octubre i els 19, 22 i 29 de novembre de 1835. Se’n coneix representacions al Teatre Principal, també de Barcelona, els 4 i 5 de juny de 1855.
Dins l’obra en Rosset diu que no són ells, els carlins, els que estan assetjats, ja que està convençut que catorze mil homes de Carles V estan venint cap a Guimerà i que les tropes de la reina seran vençudes i degollades.
Que lluny de la realitat! Són els isabelins que reben reforços de tropes i canons, i amb això comença la desfeta del castell.
Dins aquest estat de guerra, s’hi mostren les converses de les tropes carlistes dins el castell, ja veuen que les coses no acabaran bé per ells, i veiem les malifetes del Pare Carnot, un mossèn de falses doctrines, que en aquesta obra teatral acabarà rebent el seu càstig.
En els següents enllaços trobareu les edicions de 1842 i 1855
Josep M. Minguell Llorens
Suposo que us interessarà.
A la novel·la de Xavier Theros titulada “Tohom ha de morir” es recull el setge de Guimerà (pàg. 135-140). Uns dels personatges n’explica les seves vivències dins del setge.
Gràcies. Ho llegiré segur.
Jordi