UN DIA D’AGOST. JOAN AMADES VISITA GUIMERÀ

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 – 17 de gener de 1959)

Destacat etnòleg, folklorista i escriptor català, amb un immens llegat,  més de 400 llibres, i amb una obra cabdal “El costumari català”.  Amades és un referent, un puntal de la cultura catalana.

Joan Amades al carrer de la Capella

Un dia d’agost, Joan Amades i Joan Tomàs, van visitar Guimerà.

Una visita emmarcada dins de l’anomenada “Missió 53”; era una de les 66 missions que Rafael Patxot i l’Orfeó Català van encarregar a més d’una trentena de personalitats amb experiència i capacitat musical, literària i folklòrica suficients per portar a terme l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Es tractava a més de cançons, d’aplegar danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs i instruments musicals.

Tan immens treball es va produir entre 1922 i 1936;  amb un fons total de més de 40.000 documents obtinguts, entre els quals més de 5.000 fotografies.

Joan Amades transcrivint i Joan Tomàs al darrere. (Balaguer, 1929)

23 missions va fer Joan Tomàs, mestre i gran coneixedor del món musical català, en 11 d’aquestes va anar-hi acompanyat d’Amades i la seva inseparable màquina d’escriure. Cal dir que el cançoner popular de Joan Amades, no seria sense les transcripcions del seu amic Tomàs. A les missions acostumaven a anar dues persones, una amb coneixements musicals i l’altre amb coneixements literaris.

El viatge/missió que avui ens ocupa va ser la número 53.

Va començar el 19 de juliol i va acabar l’11 de setembre de l’any 1932, resseguint multitud de poblacions de la frontera catalana d’Aragó, la ribera del Segre, les Garrigues i la Baixa Segarra. Sta. Coloma de Queralt, Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Ciutadilla, Verdú, Nalec, St. Martí de Maldà, Belianes per citar alguns dels més propers, fins a Mequinensa, Fraga, Benavarri i molts d’altres.

El resultat, 548 cançons, anotacions i documents diversos entre els quals més de 200 fotografies de les dites comarques. Encara que hi trobem fotografies dels pobles i monuments, el gruix d’imatges són de persones, de la gent dels pobles, els “informadors” de les tradicions, dels costums, de les cançons, la gent que oferia la seva saviesa cantaire, els seus records.

El dia triat per visitar Guimerà va ser el 29 d’agost de 1932. En tenim coneixement i anotacions del fet, i una imatge d’una d’aquestes persones que van parlar i cantar per Amades i Tomàs.

Gabriel Rosell

Tot seguit, les paraules que va anotar Joan Amades de la seva estada a Guimerà.

Volum XV de Materials. Memòries de Missions de recerca.  Pàgs. 153 i 154.

L’endemà 29 anem a Guimerà. El senyor vicari, que és músic, va interessar-se en gran manera pel nostre afer, però ens digué que ell mai havia no sentit cantar res popular i que dubtava de l’èxit que puguem obtenir. Amb tot, es disposa a acompanyar-nos a les cases on vivia gent vella i on al seu criteri podia ésser més fàcil trobar cantaires. Emprenguérem una llarga peregrinació per la població, molt típica i pintoresca, plena de bonics i escaients racons. Després de molt voltar per drets i costeruts carrers i de visitar unes quantes cases, vàrem anar a parar a una reunió de dones que feinejaven al carrer. No cal dir que, en demanar-los cançons, la cosa esclatà en rialles, però aviat caigué l’afer en terreny seriós i s’esforçaren per servir-nos, però res en poguérem treure.

Ens varen ponderar com a gran cantaire el vell Biel. L’anaren a cercar al corral. Ens rebé molt bé i ens digué que en tot un dia no podríem apuntar tot el que ell ens cantaria, però resulta que sols sabia rondenyes en mal castellà, decadents i sense cap valor. Intentà cantar altres cançons, però no en recordava la tornada. Li apuntàrem tan sols el text d’una interessant variant d’Els romeus de Montserrat, de la qual no sabia la tornada. Una seva neboda s’esforçà per cantar-nos quelcom, però les escasses cançons que amb molt d’esforç aconseguí recordar eren de tornades ja conegudes, per la qual cosa res de profit en vàrem poder treure. El bon home es diu Gabriel Rossell, fill de Llorac i veí de Guimerà, on es dedica a tractar en bestiar i vendre carn.

Tres de les tretze fotografies que van fer Joan Amades i Joan Tomàs al poble. La totalitat de les imatges, les 13 fotografies, les trobareu al blog GUIMERÀ RECORDA.

Portal de Ponent.

Creu de terme.

Cal Minguella.

La totalitat de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya es propietat de l’Abadia de Montserrat, consta de 21 Volums sota el nom de Materials; publicats gràcies a la tasca del Pare Massot.

Consultable a gencat.cat i a la Biblioteca de Catalunya.

 

Josep M. Minguell Llorens