VIDALBÍ, EL TABAC DELS HOMENETS


Com cada tarda, després de bicicleta, piscina i futbol o dels jocs al riu o al castell arribava el descans, el berenar.

Coca o llonguet amb oli i sucre i un bocinet de xocolata.

Tot jugant, també, trobàvem el moment de menjar un grapat d’ametlles tendres o quatre grans de raïm; però l’àpat no era complet si no es tancava amb el cigarret de vidalbí.

Si els homes feien el seu cigarret de picadura o el seu caliquenyo, nosaltres també volíem sentir-nos “homenets”.

Fumar tabac de veritat, no era gaire a l’abast dels nens i també t’hi jugaves un bon mastegot del pare.

Clematis vitalba, es planta verinosa.

És una liana enfiladissa, també coneguda com a “planta de les llagues”. La fulla tendra, xafada i aplicada sobre la pell, fa sortir butllofes i nafres. Els captaires en feien ús, per despertar la compassió i recaptar, així, alguna almoina.

 

 

 

Quan els tronquets s’assequen perden toxicitat i gràcies a la seva xarxa de vasos porosos, cremen i deixen passar el fum amb facilitat.

El nostre vidalbí (així conegut a Guimerà), es planta autòctona dels països catalans i coneguda amb diferents noms, vidalba, ridorta, vidiella…

Fumar vidalbí és cosa coneguda, de ben antic, arreu del país.

Per la canalla era tot un ritu iniciàtic d’adolescència, una trapelleria, en “l’art” de fumar.

I com ens picava la llengua!!!!

Josep M. Minguell Llorens



Comparteix la publicació:

4 comentaris a “VIDALBÍ, EL TABAC DELS HOMENETS”

  1. Una història que a mi em trasllada a mitjans anys 70, moments de descoberta de coses noves, d’estius inoblidables, de vivències compartides, d’anys que mai oblidarem …
    Gràcies Josep Maria per fer-nos-ho recordar!

    Respon
    • Sí, està bé no oblidar aquestes coses, tot es poble.
      Mira si m’hi vaig traslladar als 70, que fent l’article em vaig fumar un cigarret de vidalvi, des de nen que no ho feia

      Respon
  2. Fantàstic !!
    i gràcies, per donar el nom científic de la planta, amb la que vam entretenir moltes tardes.

    j. corbella i duch

    Respon
  3. Gracies !!
    Recordo que, quan era jove (nen) en deiem “bidalvi”.
    Els comentaris m’informen que, els nens/joves, que van venir després, van seguir el costum.
    Em tranquiliza saber que els tgroncs secs no tenen toxicitat !!!

    j. corbella

    Respon

Feu un comentari